divendres, 5 d’octubre del 2012

una mica d'història personal

Vaig néixer el 21 de juny del 1954, per tant quan escric això tinc 57 anys. De petit era un nen ben bufó com podeu veure.

Unes quantes setmanes després sel meu naixement


Una mica més tard se'm distingia pel meus cabells molt rissats i rossos i unes galtes ben rosades com podeu veure a sota.


Amb tres anys ja tenia vocació de genet

Com totes les critaures em creia allò dels Reis d'Orient i quan un em va rebre (juntament amb la meva germana) em vaig ben atabalar.


Davant del rei Melcior no les tenia totes...

I, com molts nens del meu temps, vaig fer la Primera Comunió als set anys a l'església de la Mercè de Barcelona vestit de mariner, tal com aleshores s'acostumava.

La foto oficial de la Primera Comunió

Als 7 anys vaig abandonar l'escola Suïssa per a entrar a l'escola Virtèlia, a la Via Augusta de Barcelona i on romandria deu anys fins a fer el Preuniversitari (equivalent al que ara seria un tercer de batxillerat). El sis de desembre celebravem Sant Nicolau amb una gran festa que incloïa una xocolatada (moment de la foto), repartiment de petites joguines per part de Sant Nicolau (un professor disfressat) i la representació teatral de la història de Sant Nicolau de Bari. A la foto am podeu veure a l'esquerra de la professora, la senyoreta Vives i envoltat, en dues taules de tots els companys de curs, dels quals en recordo els noms de tots i cadascún.

La celebració de Sant Nicolau, al Virtèlia

El 1963 varem fer amb pares i germans un periple per la Costa Brava que em va descobrir aquella bellíssima costa, tot i que aleshores era quasi verge encara. A la foto inferior em podeu veure fent un minicreuer de Palamós a Lloret i per que us feu càrrec del gran canvi que va patir la Costa Brava vegeu l'especte de Platja d'Aro el 1963 i el que tenia el 1991.

Amb nou anys ja era així de "xulo".

Platja d'Aro el 1963 amb lúnic hotel que hi havia: el Columbus aquí estic amb mon germà gran, en Josep, i la meva germana.
















Platja d'Aro el 1991 amb tots els gratacels actuals













Amb onze anys vaig probar la meva primera cigarreta, però sense empassar-me el fum i per tant no li vaig trobar el què.

Aquí em veieu fumant, amb la meva germana, el fill d'una cosina i, a la meva esquena, mon pare i al seu davant la meva mare.

Amb catorze anys vaig assistir al casament d'una cosina-germana juntament amb mon germà segon, en Joan (al meu costat) i ma germana. La resta són cosins.


Em podeu veure al fons a la dreta


També als 14 anys, el 1968, els meus pares varen celebrar els 25 anys de casats, les Bodes de Plata, i a la missa que varen fer a la catedral hi erem els quatre fills com podeu veure a la foto de sota.


D'esquerra a dreta: mon germà gran, en Josep, ma germana, la Margarida-Rosa, jo i mon germà segon, en Joan

Als setze anys em vaig fer aquesta foto de carnet que em va agradar i vaig utilitzar l'any següent quan em vaig matricular a la Universitat de Barcelona a la Facultat de Filosofia i Lletres (després de Geografia i Història).

Jo als setze anys

Als vint-i-dos anys vaig emprendre amb uns amic un llarg viatge a l'Índia que em va dur durant dos mesos a França, Itàlia, Grècia, Turquia, Iran (encara amb el Xa), Afganistan (aleshores en pau), Pakistan, la Índia i el Nepal. Els diners els havia guanyat en la primer feina remunerada que vaig fer: un llibre sobre la pintura abstracta (havia estudiat l'especialitat d'Història de l'Art a la Universitat) que seria el primer escrit d'una llarga sèrie que em mantindria un colla d'anys treballant en temes de geografia, història de l'art, guies turístiques, etc., etc. per a diverses editorials com Salvat Editores, Nauta, Hymsa, Ediciones Castells, etc.

Passejant per Katmandú, la capital del Nepal


Amb vint-i-tres anys, a causa de les pròrrogues per estudis, vaig anar al servei militar on vaig anar a parar a la Banda i vaig tocar el sac de gemecs.A la foto em podeu veure tot just arribar, amb un company. Em va tocar a Vitòria (País Basc) i el primer hivern varem baixar a 15 graus sota zero (mai he tornat a passar tant de fred) i varem trepitjar neu vàries setmanes seguides.
Fent el soldat (sóc, és clar, el de la dreta)

Als vint-i-cinc anys vaig fer de testimoni en el casament de dos bons amics que cantaven amb mi al Cor Madrigal, en Josep i la Flora.

Fent de testimoni

Gràcies als meus estudis de música entre els 17 i els 23 anys (solfeig, piano, clarinet, harmonia, cant coral, història de la música, etc.) vaig poder entrar a cantar al Cor Madrigal entre el 1974 i el 1981, set anys que varen ser molt profitosos obtenint grans satisfaccions i aprenent-ne molt. A sota teniu una foto del concert que varem fer en ocasió del 25 aniversari (el 1976) del cor interpretant la Passió segons Sant Joan de Bach.

Em podeu veure a la primera fila a la dreta de tot.

Als vint-i-tres anys vaig marxar al Servei Militar (com ja he dit) però en tornar després de 14 mesos ja no vaig a anar a viure amb els pares sinó que que em vaig independitzar totalment. Primer vaig passar tres mesos an dues pensions i per fi vaig a nar a parar a un pis del carrer de Calàbria amb dos amics amb els quals encara conservo l'amistat: en Ferran i la Blanca. A la foto de sota em podeu veure en aquest pis amb bigoti (el vaig dur bastant anys) i al fons la maqueta en paper que vaig fer de la Saint Georges Chapel del Castell de Windsor i que em vaig portar d'un viatge recent a Londres i voltants.

Al pis del carrer de Calàbria de Barcelona.


Després de dos anys em vaig canviar de pis i vaig anar a parar a un altre pis del carrer dels Banys Nous (a la Barcelona vella) compartint l'estada amn en Joan Estrada (el promotor cultural), l'Oriol Tramvia (el rocker i actor) i en Jordi "Júnior" Boronat (gran aficionat als trens i als tramvies.


Aquí em veieu amb el rocker Oriol Tramvia, al davant, i en Júnior, a la dreta

El 1983-84 vaig fer un curs de direcció cinematogràfica sota la direcció del gran director argentí Héctor Faver. Aleshores vaig dirigir el meu únic rodatge, un curtmetratge que vaig titular "Desconsol". Com que el curs em va anar força bé vaig voler dedicar-me al cinema, participant en alguns rodatges professionals (amb Rafael Gil, José Antonio de la Loma, Jacob Most, etc.) i acabant per treballar com a operador de truca (la càmara amb la qual es rodaven els dibuixos animats fotograma a fotograma) en diversos estudis, primer a l'Estudi Andreu, després a Cartoons i finalment a Full Animation. Durant l'estada a l'Estudi Andreu vaig fer un curs de fotografia de dos anys en el qual vaig aprendre el procés tècnic de la fotografia (també a revelar) i el procés artístic, aprenent a il·luminar tant retrat com bodegó o exteriors. En veure un futur incert en això del cinema vaig decidir fer oposicions per a professor de música de secundària.


Durant el rodatge del curtmetratge "Desconsol", sota la vigilància de l'Héctor Faver

Uns companys del curs de cinema em varen fer aquesta foto el 1983.

Durant el curs de cinema, amb 29 anys.

A sota podeu veure una foto d'una pausa del rodatge de "The Killing Machine" un film d'acció dirigit per en José Antonio de la Loma, amb l'operador Carles Gusi (que esdevindria un important director de fotografia de films tan coneguts com "Celda 211") i amb actors de tant pes com el mític dolent de Hollywood Lee van Cleef, el jove Willie Aames, la Margaux Hemingway, el grab secundari Richard Jaeckel i l'espanyola Ana Obregón.

Pausa del rodatge de "The Killing Machine", en la qual vaig fer de meritori de Direcció, em teniu mig agenollat a l' extrem esquerra. Al mig, dret, en Lee Van Cleef (amb barret) i al mig ajupit,amb ulleres, el director José Antonio de La Loma. Dels drets del darrere, el segon per la dreta amb el cabell arrissat és l'operador, en Carles Gusi.



Estant al pis del carrer Banys Nous vaig tenir una gossa, de nom Tara, que podeu veure a la foto.
Amb la Tara

Durant el curs de fotografia els companys ens varem retratar els uns als altres i aquest va ser el retrat que em varen fer quan comptava 32 anys.

Durant el curs de fotografia

Als 35 anys em vaig afeitar el bigoti i vaig estrenar així un nou look que ja no canviaria si no era per l'edat i les malalties que no perdonen a ningú.


Amb 35 anys nou look: sense bigoti

En aquella època encara m'agradava anar sovint a la platja a fer bronzo, en podeu veure el testimoni en aquesta foto que segueix.


Amb un amic, l'Oriol Ivars, on em veieu fumant com un carreter (45 cigarretes diàries) i ben morè.


Una de les meves grans aficions ha estat sempre viatjar: aquí em teniu a Suïssa, als 39 anys, davant d'una de les muntanyes més altes d'aquell país, el Cervino (en italià) o Matterhorn (en alemany), de 4.478 metres d'altura.
Davant del Cervino o Matterhorn

Amb 41 anys em varen fer aquesta foto a la meravellosa plaça de Dejmaa el Fna de Marraqueix, al Marroc.


A la plaça Djema el-Fnaa de Marraqueix, una de les meravelles del món

Als 42 anys varen fer-me aquesta foto a l'hotel que hi ha a la riva del llac Maggiore a Stresa, al nord d'Itàlia, un dels paisatges més bells dels prealps.


A l'hotel de Stresa.

Per fer avinent les meves aficions poso aquí algunes fotos de les maquetes que he fet: pessebres com el que vaig fer el 1982, amb 28 anys:


La presentació al temple (les figures no són meves)

Les construccions mecàniques amb Meccano, com el teler que feia roba de veritat que vaig fer el 1991 amb 37 anys:

El teler que feia roba de veritat, com es pot veure, i funcionava automàtic, amb un motor.

La construcció de maquetes de vaixells de vela, com aquests dos que tinc exposats a casa: el Víctory, el vaixell insignia de l'almirall Nelson a la batalla de Trafalgar, i el Juan Sebastián Elkano, vaixell escola de l'armada espanyola.


El "Victory" i el "Juan Sebastián Elcano"


La construcció d'una maqueta funcional de trens elèctrics de gran tamany amb tots els detalls i la seva decoració.







Finalment una foto actual amb l'aspecte que tots coneixeu dels 56 (2010) anys.


Foto del 1990.

2 comentaris:

  1. He rememorat el teu rostre de tant en tant en els anys difícils. Era com el d'un àngel. Estàs en la foto que tinc del dia de la primera comunió a l'església que hi havia al costat del Palau. L'última vegada que et vaig veure va ser a casa del Suñol, jo ja no anava al Virtèlia, vam jugar amb els trens i "vam fumar" (quina vergonya...!). Ara posaré les dues fotos que tinc d'aquells temps en el meu blog, segur que voldràs mirar-les!

    ResponElimina
  2. Torno a ser jo. He oblidat donar informació meva. Estic en: http://aulaguitarratarrago.blogspot.com.es/

    Gràcies, és molt interessant el que escrius en els blogs. Els vaig trobar tafanejant en el Google imatges de l'Escola Virtèlia.

    ResponElimina