Basat en l'afició dels romàntics per tot allò que es referia a les manifestacions
de la cultura popular, molts músics romàntics de la segona meitat de s. XIX
van voler desenvolupar el seu propi llenguatge musical a partir de la música
tradicional de cada país. Així veurem com apareixen músics nacionalistes a
quasi tota Europa: Rússia, Escandinàvia, Centreeuropa, Espanya, Gran
Bretanya, etc. i també a Amèrica. Un cas apart és el moviment francès
de finals del XIX anomenat Impressionisme.
Rússia i el Grup dels Cinc
El Grup dels Cinc és com s'anomena a un grup d'amics, músics aficionats,
seguidors de Glinka i fortament relacionats per l' origen, circumstàncies i
objectius. El cinc foren Mili Balàkirev, Cèsar Cui, Modest Petròvitx
Mussorgski, Alexandr Borodin i Nikolai Rimski Kòrsakov. El més gran fou
Borodin (1833), seguit per Cui, dos anys més jove, Balàkirev, quatre anys
més jove, Mussorgski, sis anys més jove, i Rimski Kòrsakov, el més jove,
amb onze anys menys que Borodin. Tots ells pertanyien a famílies burgeses
ben situades que passaven l'hivern a ciutat i l'estiu a la casa de camp. Durant
aquestes estades estiuenques i quan encara eren petits es varen impregnar de
la música popular russa que després els hauria de servir com a fons d'inspiració.
Majoritàriament es guanyaren la vida en oficis diversos: químic i metge en
Borodin, capità de la marina de guerra en Rimski Kòrsakov (posteriorment va
renunciar al càrrec per dedicar-se a la música), funcionari en Musorgski,
enginyer militar en Cui i músic professional, encara que de gran també empleat
de ferrocarrils, en Balakirev. Aquest darrer va ser el fundador del grup fent
d'animador de la vida musical russa més innovadora i enfrontat amb els germans
Anton i Nikolai Rubinstein, directors del conservatori de Moscou i dirigents
màxims de la música més acadèmica. Aquests germans acusaren sovint els Cinc
d'aficionats, cosa que tenia un cert fons de raó ja que excepte Balàkirev, que
fou músic professional, tot foren diletants sovint amb mancances i llacunes en
la seva formació musical. El més ben preparat fou Rimski Kòrsakov que ajudà
sovint als seus companys a acabar i pulir les seves obres.
Mili Balàkirev (1837-1910)
 | |||
| Mili Balakirev |
a Moscou. Anys més tard va conèixer Mikhail Glinka que el va empènyer a
dedicar-se a la música. Aleshores va conèixer els amics citats i va fundar el
Grup dels Cinc. Va escriure força música (cançons, música de piano, simfonies,
poemes simfònics, etc.) però la major part de la seva música rarament
s'interpreta avui dia fora de Rússia.
Cèsar Cui (1835-1918)
 |
| Cèsar Cui |
i òperes, com William Ratcliff). Fou un reputat crític musical que donà
a conèixer la música russa arreu d'Europa per mitjà dels seus escrits, molt
difosos a París a través de la revista Gazette Musicale". Avui dia la seva
obra està força oblidada.
Alexander Borodin (1833-1887)
 |
| Alexander Borodin |
Fill ilegítim d'un príncep gerogià, va tenir una bona formació que va incloure
classes de piano, però de fet no va començar a interessar-se per la música
de veritat fins més atrd, quan va ser alumne de Mili Balàkirev i es feren amics.
Borodin va escriure algunes obres actualment força interpretades com les
seves dues simfonies, el poema simfònic Les estepes de l'Àsia Central i
l'òpera (acabada per Rimski Kòrsakov i Glazunov) El príncep Igor.
RO5 01 - El príncep Igor: Danses Polovtsianes, d'A. Borodin
Modest Petròvitx Musorgski (1839-1881)
 |
| Modest petrovitx Musorgski |
Musorgski fou el més original i clarament rus del grup per bé que el menys
preparat ja que, sovint, li va caldre ajuda per a instrumentar les seves obres.
D'entre elles destaquen el seu poema simfònic Nit a la Muntanya pelada,
la suite para piano Quadres d'una exposició (que més tard el francès
Maurice Ravel va convertir en suite orquestral), les caçons Cants i danses
de la mort i les seves òperes Boris Godunov i Khovàntxina.
RO5 02 - Nit a la muntanya pelada, poema simfònic, de M. P. Mussorgski
RO5 03 - Quadres d'una exposició: La cabana sobre potes de gallina (Baba
Jagà), de M. P. Mussorgski
RO5 04 - Boris Godunov: escena de la coronació, de M. P. Mussorgski
Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908)
 |
| Nikolai Rimski Kòrsakov |
majoritàriament autodidacta, cosa que no li va impedir excel·lir com
a un fi orquestrador. De les seves obres destaquen les simfonies, els
poemes simfònics com Shéhérazade i Caprici espanyol, le música
religiosa, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom i una quinzena
d'òperes entre les quals: Sadko, La núvia del tsar, El conte del tsar
Saltan, La ciutat Invisible de Kitej i El gall d'or, aquesta derrera
molt crítica amb el tsar i prohibida immediatament d'estrenar-se.
RO5 05 - Sadko: cançó índia, de N. Rimski Kórsakov
RO5 06 - El conte del tsar Saltan: El vol del borinot, de N. Rimski Kórsakov
RO5 07 - Sheherazade, poema simfònic, de N. Rimski Kórsakov
Escandinàvia
D'aquesta zona d'Europa destaquen sobre tot el finlandès Jean Sibelius, el norueg Edvard Grieg i el danès Carl Nielsen.
Jean Sibelius (1865-1957)
 |
| Jean Sibelius |
finlandesa que acabaria decantant-lo vers el compromís polític pro
independència de Finlàndia i la música d'inspiració popular finesa.De la
seva producció destaquen les set simfonies, el concert per a violí i
orquestra, els poemes simfònics Finlàndia i El cigne de Tuonela,
nombroses caçons, una òpera, música de cambra i música coral.
RO5 08 Finlàndia, poema simfònic, de J. Sibelius
Edvard Grieg (1843-1907)
 |
| Edvard Grieg |
la música podent demostrar aviat les seves dots. Amb vint-i-sis anys
va escriure el seu concert per a piano i orquestra i més tard va
compondres simfonies, música de cambra, caçons avui molt interpretades,
música de piano i la famosa música incidental per a la representació de
Peer Gynt, l'obra teatral de Henrik Ibsen.
RO5 09 - Peer Gynt: Pel matí, d'E. Grieg
RO5 10 - Peer Gynt: Al palau del rei de la muntanya, d'E. Grieg
Carl Nielsen (1865-1931)
 |
| Carl Nielsen |
destacant com a violinista, director d'orquestra i compositor. De la seva obra
en destaquen les òperes, especialment Les alegres casades de Windsor, a
partir de l'obra homònima de Shakespeare, la música simfònica (sis simfonies),
música de cambra, coral i pera piano.
Centreeuropa
De Txèquia varen destacar Antonin Dvorak, Leos Janacek i Bedrich
Smetana, mentre que d'Hongria, a banda de l'esmentat Liszt (també
classificable en part com a nacionalista però que ja hem vist al capítol
tercer del romanticisme) varen sobresortir Béla Bartók i Zoltán
Kodály. Béla Bartók, però, tampoc no el tractarem aquí, tot i ser
nacionalista, ja que també és un dels grans innovadors de la música
del segle XX i per tant el veurem en parlar d'aquest capítol.
Antonin Dvorak (1841-1904)
 |
| Antonin Dvorak |
carnicer aficionat a la música, rebé ben aviat la primera formació musical
que tot seguit amplià a l'escola i, ja amb quinze anys, fou enviat a estudiar
música a l'Escola d'Orgue de Praga (embrió del futur conservatori de la
capital) on es formà completament. D'aquesta època daten les seves
primeres obres. Més tard va començar a escriure algunes obres més
ambicioses com les primeres simfonies, alguns cicles de cançons i, sobre
tot, el Stabat Mater. Aquest s'estrenà a Londres durant un dels seus
sis viatges a aquesta ciutat quan ja era un músic amb fama estesa per
tota Europa. També allà estrenà la Setena simfonia i en un altre viatge
la cantata La núvia de l'espectre. A banda dels viatges a Londres va
viatjar, en el pic de la seva fama, per Alemanya, Rússia i els Estats Units.
A aquest darrer país hi anà cridat per la rica fundadora del Conservatori
Nacional de Nova York que el volia com a director per tal de donar prestigi
al centre. Dvorak va acceptar però va posar la condició que els alumnes
dotats però amb pocs recursos (inclosos els negres) fossin acceptats
gratuïtament. De resultes dels quatre anys passats a Nova York es va fer
amic d'un alumne de composició, Harry Burleigh, que esdevindria el
compositor afroamericà més destacat del seu temps amb innombrables
spirituals de gran qualitat. Allà va compondre Dvorak la cèlebre simfonia
nº 9 "Del Nou Món". A banda de les obres ja citades va escriure molta
música de piano i de cambra (destaquen alguns dels seus 18 quartets) amés
de poemes simfònics, deus òperes (entre les quals Russalka) i música religiosa:
l'oratori Santa Ludmila, la Missa en re major, el Rèquiem, el Te Deum, i
diversos concerts: per a violí, per a piano i, sobre tot un concert per a
violoncel.
RO5 11 - Simfonia nº 9 del "Nou món", d'A. Dvorak
 |
| Bedrich Smetana |
preocupar de recopilar i donar a conèixer les músiques popular i culta
del seu país. Fundador d'una escola de música amb l'ajut de Liszt, es
va dedicar a la tasca de compositor i director d'orquestra fins que una
sordesa causada per una sífilis el va obligar a dedicar-se exlusivament
a la composició. D'entre la seva obra, no molt extensa, destaquen el
cicle de poemes simfònics La meva pàtria i òperes com La núvia
venuda.
RO5 12 - El moldava, poema simfònic, de B. Smetana
Leos Janacek (1854-1928)
 |
| Leos Janacek |
Janacek hagué de lluitar fermament contra les adversitats (sobre tot
econòmiques) per tal d'aconseguir una formació musical sòlida. Finalment
va poder entrar a l'Escola d'Orgue de Praga i va conèixer Antonin Dvorak,
amb qui establí una gran amistat que va durar mentre ambdós visqueren.
Molt conscienciat nacionalment i clarament antiaustracista, va recopilar
i rescatar molt floklore del seu país i va escriure un important Tractat
d'Harmonia en el qual exposava les seves teories que anavan més enllà
de la música tonal imperant. Va compondre obres de quasi tots els gèneres
però va destacar especialment en l'òpera, especialment les tres següents:
La rabosa astuta, El cas Makropoulos i De la casa dels morts.
Zoltán Kodály (1882-1967)
 |
| Zoltán Kodály |
Hongarès, gran folklorista i profund coniexedor de la música popular,
del seu país, estudià també a París on conegué la música de Debussy
que havia d'influir també en la seva obra. Va destacar molt com a
pedagog de la música escrivint assajos sobre el tema i essent creador
del mètode que porta el seu nom i que s'ha utilitzat a mig món. Ha
escrit música de cambra, simfònica, coral, religiosa i òpera.
RO5 13 - Veni, veni Emmanuel, de Z. Kodály
Amèrica
Hi trobem dos compositors nordamericans com els estadounidencs George
Gershwin i Aaron Copland (1900-1990) i diversos compositors
llatinoamericans com els mexicans Carlos Chávez (1899-1978) i Silvestre
Revueltas (1899-1940).
George Gershwin (1898-1937)
 |
| George Gershwin |
D'una família jueva originària de Rússia, aviat va demostrar grans dots musicals,
per damunt de les del seu germà, també músic i lletrista, amb qui varen fer
nombroses cançons i diversos musicals per als teatres de Broadway (Nova York).
Molt influït pel jazz i també per Maurice Ravel (que també seria influït per
Gershwin) va compondre música simfònica molt interessant com la Rapsody
in blue, An American in Paris o el Concert en Fa per a piano i orquestra
i l'òpera Porgy and Bess.
RO5 14 - Rapsody in blue, fragment inicial, de G. Gershwin
Aaron Copland (1900-1990)
 |
| Aaron Copland |
Compositor nordamericà d'orien jueu lituà, es va formar als Estats Units i a París,
on va entrar en contacte amb les avantguardes musicals. Va tenir una primera
època influïda pel jazz, amb obres com les Piano Variations, però més tard usà
com a font d'inspiració la música blanca popular dels Estats Units així com la de
l'oest, escrivint obres tan importants com la Fanfare for the Common Man,
el Lincoln Portrait o el ballet i la suite Appalachian Spring.
RO5 15 - Fanfàrria per a un home corrent, fragment, A. Copland
Carlos Chávez (1899-1978)
 |
| Carlos Chávez |
Format en la música de petit per son germà i més tard per diversos
professors mexicans, Chávez es va criar en ambients propers a la cultura
asteca, cosa que li va fer apreciar-la especialment i utilitzar-la com a font
d'inspiració de la seva música. D'entre la seva obra destaquen les sis simfonies,
entre les qual la segona, amb el títol de Simfonia índia és molt popular.
Va ser director del Conservatori Nacional de Música i fundador de
l'Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic.
RO5 16 - Simfonia índia, C. Chávez
Silvestre Revueltas (1899-1940)
 |
| Silvestre Revueltas |
Format a Mèxic i als Estats Units, fou violinista, director d'orquestra i
compositor. Va escriure poemes simfònics, com Sensemayá, un ballet
com El renacuajo verde, i música per al cinema a bada d'altres obres.
Tota la seva música tingué una clara inspiració en les cultures autòctones
mexicanes: maia i asteca.
RO5 17 - Sensemayà, poema simfònic, de S. Revueltas
Espanya
A Espanya hi trobem alguns catalans com: Isaac Albéniz, Enric Granados
o Felip Pedrell, els andalusos Manuel de Falla i Joaquín Turina, i el
valencià Joaquim Rodrigo.
Felip Pedrell (1841-1922)
 |
| Felip Pedrell |
i espanyola posteriors. Va ser el primer introductor de Wagner a la
península així com el pioner dels estudis de musicologia peninsulars.
També fou capdavanter en la investigació i rescat de la música popular
catalana i espanyola influint fortament en els seus alumnes: Isaac Albéniz,
Enric Granados i Manuel de Falla. També fou el fundador de la lírica
nacional catalana amb diverses òperes, d'entre les quals destaca Els Pirineus.
Isaac Albéniz (1860-1909)
 | |
| Isaac Albéniz |
Va ser un virtuós del piano que va viatjar des de ben petit, primer amb
la família per Espanya i Cuba (a causa de problemes laborals del pare)
i després a l'estranger, sobre tot París i Londres. A la primera ciutat es
relacionà amb Vincent D'Indy, Paul Dukas i Gabriel Fauré i fou professor
de piano a la Schola Cantorum. A Londres va rebre l'ajut econòmic que
mai més perdria de Francis Burdett Money-Coutts, empresari i llibretista,
que l'empenyeria a escriure òperes de clara influència wagneriana. A
Barcelona fou alumne de Felip Pedrell, de qui va aprendre l'afició per
la música floklòrica espanyola que tant l'havia d'inspirar, i va fer mans i
mànigues -al costat d'Enric Morera- per tal de promoure la lírica catalana
(incloent les seves òperes) sense gaire èxit. A la casa parisina d'Albéniz
hi trobaren refugi compositors espanyols com Falla o Turina. Poc abans
de morir va rebre la visita de Granados. De les seves obres s'han de
destacar les cançons i les òperes (amb textos de Money-Cutts), com
Henry Clifford, Pepita Jiménez i Merlin, les peces per a piano
(algunes transcrites per a guitarra per Tàrrega amb gran entusiasme
de l'autor), sobre tot la suite Ibèria, i alguna peça simfònica.
RO5 18 - Suite Ibèria: El Albaicín (tercer quadern), d'I. Albéniz
RO5 19 - Merlí: fragment, d'I. Albéniz
Enric Granados (1867-1916)
 |
| Enric Granados |
des dels tretze anys. Alumne de Pedrell fou molt influït per tal de compondre
música basada en el folklore espanyol. Va compondre força música per a
piano, entre la que destaquen les Danses espanyoles i la suite Goyescas,
a partir de la qual més tard en faria una òpera de gran èxit en son temps.
Va morir en tornar dels Estats Units i Anglaterra a causa del torpedinament
del Sussex, sembla que per un atac de pànic en llançar-se per la borda sense
que morís ningú més ja que tots pogueren rescatats.
RO5 20 - Goyescas, Intermezzo, E. Granados
Manuel de Falla (1876-1946)
 |
| Manuel de Falla |
inspiració en la música popular, i amb Paul Dukas, a París, on va entrar
en contacte amb les avantguardes europees. Aviat va començar a compondre
veient-se empès al món de la sarsuela que al Madrid d'aquell temps dominava
el panorama musical. Va arribar a fer-ne cinc però no en quedà gaire satisfet,
a excepció d'una que acabar per desballestar i refondre en la suite per a ballet
Noches en los jardines de España, que seria estrenada pels Ballets Russos
de Serge Diaghilev amb decorats de Pablo Picasso i coreografia de Leonid
Massin. Mentrestant havia estrenat la seva òpera La vida breve que també li
procuraria un gran èxit, però no en l'estrena espanyola (ningú és profeta a la
seva terra) sinó en la de París. Va seguir component obres per a piano com la
Fantasia Bética, encarregada pel gran pianista Artur Rubinstein, cançons com
les Siete canciones populares españolas, orquestrals com el ballet El amor
brujo, i de cambra com la seva obra més celebrada internacionalment
Concerto para clavecín y cinco instrumentos que li havia estat encarregada
per la gran clavecinista Wanda Landowska. Durant la guerra civil i després de
l'assassinat del seu amic Garcia Lorca, acabà per exiliar-se a l'Argentina o viuria
fins els seus darrers dies.
RO5 21 - El amor brujo: dansa del foc, de M. de Falla
RO5 22 - Fanstasia Bètica, per a piano, de M. de Falla
RO5 23 - Concert per a clave i cinc instruments, de M. de Falla
Joaquín Turina (1882-1949)
 |
| Joaquín Turina |
Si bé al principi començà a escriure música a l'estil conservador de la Schola
Cantorum parisina, dirigida per D'Indy, aviat Albéniz el instar a escriure música
inspirada en el folklore andalús i, especialment, el sevillà ja que d'allí era Turina.
A partir d'aleshores aquest va compondre una obra força extensa constantment
inspirada en la ciutat de Sevilla i la seva música: Simfonia sevillana, el cicle de
cançons Canto a Sevilla, el quadrens de piano Rincones sevillanos, la
Sevillana per a guitarra o l'òpera Margot, ambientada a Sevilla.
Joaquim Rodrigo (1901-1999)
 |
| Joaquim Rodrigo |
Dukas, mai va tocar la guitarra, instrument que l'havia de fer mundialment
famós gràcies a les seves composicions concertants per a aquest instrument,
sobre tot el Concierto de Aranjuez, però també la Fantasía para un
gentilhombre, o el Concierto Andaluz.
RO5 24 - Concert d'Aranjuez: 2n temps, de J. Rodrigo
Gran Bretanya
Edward Elgar (1857-1934)
 |
| Edward Elgar |
Aquest músic anglès en gran part autodidacta passà la seva infància en
contacte constant amb la música ja que son pare era pianista i propietari
d'una botiga de música. Als setze anys va decidir dedicar-se només a la
música i féu força carrera com a professor de música, director de banda
i compositor. En aquesta darrera faceta fou un destacat autor de música
orquestral, per bé que també va tocar altres gèneres com ls cançons. Les
seves obres més conegudes són simfòniques: les Variacions Enigma i les
Marxes de Pompa i Circumstàcia.
RO5 25 - Marxa de Pompa i Circumstància nº 1 en re major, d'E. Elgar
L'impressionisme
Influïts per la pintura que estava descobrint un nou concepte de pintar
no centrat en la forma objectiva de les coses sinó en la impressió
subjectiva que exercien sobre l'artista, varen sorgir a finals del segle
XIX a França una sèrie de compositors que traslladaren a la música
aquest concepte artístic, creant més impressions musicals que no pas
composicions estructurades. D'entre aquests autors destacarem sobre
tot Claude Debussy (1862-1918), ànima i fundador del moviment,
Paul Dukas (1865-1935), Maurice Ravel (1875-1937) i els
inclassificables Gabriel Fauré (1845-1925) i Erik Satie (1866-1925).
L'impressionisme tingué seguidors a fora de França com l'anglès Ralph
Vaughan-Williams (1872-1958), l'italià Ottorino Respighi (1879-1936)
o el català Frederic Mompou (1893-1987).
Claude Debussy (1862-1918)
 |
| Claude Debussy |
Fou el fundador de l'impressionisme i el millor representant d'aquest estil,
de manera que tota la seva obra va romandre-hi fidel. Format a París i
inicialment admirador de Wagner aviat es decantà pel nou estil en conèixer
la pintura impressionista i assistir a l'Exposició Universal de París (1889)
que li va ampliar horitzons sonors en sentir música d'altres cultures. D'entre
les seves obres cal destacar la música per a piano com la Suite
Bergamasque, o l'àlbum Children's Corner; la música simfònica com el
poemes simfònics La mer o Prelude à l'après-midi d'un faune, aquest
darrer convertit gràcies al ballarí Vaclav Nijinski, la gran estrella dels Ballets
Russos de Serge Diaghilev, el ballet Jeux o l'òpera Pelléas et Mélisande.
RO5 26 - Images per a piano (llibre 2): Cloches à travers les feuilles, de
C. Debussy
RO5 27 - Preludi a la migdiada d'un faune, ballet, de C. Debussy
Paul Dukas (1865-1935)
 |
| Paul Dukas |
Dukas fou un reputat director d'orquestra, compositor i orquestrador de família
jueva que va exercir el seu mestratge com a orquestrador a París essent
professor de nombrosos compositors com Albéniz, Rodrigo, Messiaen, etc.
De la seva labor com a compositor podem destacar-ne sobre tot les seves
composicions per a piano, com la Sonata o les Variacions sobre un tema de
Rameau, i les simfòniques com el poema simfònic L'aprenent de bruixot,
a partir d'una balada de Goethe, el ballet La Péri i l'òpera Ariadna i
Barba-blava. Sentirem
RO5 28 - L'aprenent de bruixot, W. Disney, 1940, de P. Dukas
Maurice Ravel (1875-1937)
 | |
| Maurice Ravel |
Excel·lent pianista i compositor format a París amb Fauré, entre d'altres,
aviat destacà com a gran orquestrador. Va escriure força obres per a piano
com la Pavana per a una infanta difunta, el quadern Miroirs, la suite
Ma mère l'Oye, les sis peces de Le tombeau de Couperin i la que està
considerada la seva millor obra per a aquest instrument: el Gaspard de la
nuit. De la seva obra simfìnica destaquen el ballet Daphnis et Chloé, el
Concert per a piano i orquestra per a la mà esquerra, el poema
simfònic La valse, el cèlebre ballet Boléro i òpera L'enfant et les
sortilèges.
RO5 29 - Bolero, ballet, de M. Ravel
Gabriel Fauré (1845-1925)
 i |
| Gabriel Fauré |
Format com a organista a l'escola Niedermeyer de París, tingué entre els
seus professors a Saint-Saëns. Tot i que Fauré va ser un gran admirador
de Wagner no li va seguir els passos, desenvolupant un estil propi. Fou
organista de l'església de la Madeleine i professor de composició del
conservatori de París, succeïnt a Massenet, on tingué com a alumne a Ravel.
Més tard aconseguí ser el director de l'esmentat conservatori. Va escriure
música per a piano, de cambra, coral (destaca el seu Requiem) i simfònica.
També féu dues òperes, destacant sobre tot Pénélope i un bon nombre de
bellíssimes cançons.
RO5 30 - Rèquiem, inici, de G. Fauré
Erik Satie (1866-1925)
 |
| Erik Satie |
Va ser un músic en part autodidacta que va revolucionar el concepte musical
de finals del segle XIX en propugnar una mena del que avui en diriem
minimalisme, defugint la grandiositat típica del romanticisme. És clar però
que, per altra banda tenia una formació deficient en harmonia i contrapunt
que li impedia excessives complicacions tècniques. Malgrat ser admirador de
Wagner va prendre el camí oposat pel que fa a mitjans tot i que també s'apropà
a la indefinició harmònica i a l'atonalisme. De la seva obra, fonamentalment per
a piano, però també amb altres composicions com la música per a l'escena
Le piège de Médusa (El parany de la Medusa). De l'obra per piano destaquen
les Gimnopèdies, les Gnossiennes, els Trois morceaux en forme de poire, etc.
RO5 31 - Gymnopédie nº 1 per a piano, d'E. Satie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada