La música del romanticisme (IV)

Veiem aquí els autors que varen viure en la segona meitat del segle XIX i,
sovint, moriren a principis del XX.


Camille Saint-Saëns (1835-1921)

Camille Saint-Saëns

Fou un altre infant prodigi ja que als dos anys va començar a rebre lliçons
de piano i ja demostrava una entonació perfecte. Amb tres anys sabia llegir
i escriure, amb quatre anys va compondre la primera obra, amb set
s'expressava perfectament en llatí i amb deu féu el seu primer concert públic
desencadenant l'admiració general. Amb el temps estudià amb Halévy i fou
amic de Liszt i Berlioz. Excel·lent organista i improvisador, tingué com alumne
a Gabriel Fauré, futur compositor que esdevindria gran amic seu. Va tocar
tots els gèneres destacant sobre tot en la música simfònica com en el
Carnaval dels animals i en l'òpera, especialment Samsó i Dalila.

RO4 01 - Samsó i Dalila: Mon coeur s'ouvre a ta voix, de C. Saint-Saëns


Léo Delibes (1836-1891)

Léo Delibes

De família de músics per part de mare, va compondre sobre tot per a l'escena;
ballets i òperes. Com a compositor de ballets fa ingfluir en altres autors com
Txaikovski, deixant dos exemples immortals: Coppelia i Sílvia. D'entre les seves
òperes, la darrera de les quals, Kassya, fou acabada en l'orquestració per
Massenet, destaca sobre tot Lakmé.

RO4 02 - Lakmé: duet D'où viens tu?, de L. Delibes


Georges Bizet (1838-1875)

Georges Bizet

De família de músics, es formà a París i als divuit anys ja va compondre la
Simfonia en do que dóna testimoni de la seva maduresa. Autor d'òperes
i molt exigent moltes de les seves obres sovint les deixava a mitges per
insatisfacció amb el que havia escrit arribant fins a fer desaparèixer les
partitures. De les òperes que ens han restat en destaquen especialment dues:
Els pescadors de perles i Carmen.

RO4 03 - Carmen: Toreador, de G. Bizet

RO4 04 - Carmen: Habanera, de G. Bizet


Jules Massenet (1842-1912)

Jules Massenet

Inicialment format amb la seva mare, als onze anys va entrar al conservatori
de París i als disset va guanyar un premi amb una cantata que acabava de
compondre. Per bé que va compondre música simfònica i per a piano,
la seva producció més rellevant i avui més recordada foren les òperes -en
va fer fins a vint-i-cinc- d'entre les quals destacarem: Le roi de Lahore,
Herodiade, Le Cid, Thaïs i sobre tot Manon i Werther.

RO4 05 - Werther: Pourqoui me reveiller?, de J. Massenet


Johannes Brahms (1833-1897)

Johannes Brahms

Nascut a Hamburg d'un pare músic, als set anys va començar a treballar el
piano de manera seriosa convertint-se aviat en concertista de piano amb prou
fama per a conèixer al famós violinista Joseph Joachim que el va recomanar a
Liszt. Malgrat tot Brahms, que era de caràcter reservat i difícil no va voler
restar a la cort de Weimar. Aleshores Joachim al va adressar a Schumann
que l'acollí amb gran afabilitat i tot seguit es convertiren en grans amics,
amistat que es veuria ampliada per la de la dona de Schumann, Clara, també
pianista, vers el jove compositor. No hi ha proves que fossin amants però sí
que la seva relació fou molt estreta, sobre tot arran de les crísis dels darrers
anys de Schumann. Més tard va conèixer el famós director d'orquestra Hans
von Bülow, marit de Còsima Liszt (futura esposa de Wagner) i, tot i que al
principi el director no va comprendre la música del jove Brahms, més tard
se'n feu un admirador incondicional essent ell qui va establir la cèlebre trilogia
dels millors compositors alemanys amb cognoms iniciats per la lletra B: Bach,
Beethoven i Brahms. Als vint-i-nou anys es traslladà definitivament a Viena
dedicant-se, durant trenta anys a compondre una ingent i solidíssima obra que
el va convertir en el més gran compositor del romanticisme tardà. Gran
admirador sobre tot de Beethoven , però també de Mozart i Haydn, els
seguidors dels camins més innovadors (Wagner i els seus seguidors) el
qualificaren de conservador i antiquat però el cert és que la seva obra ha anat
augmentant en apreci amb els anys. Va compondre obres de tots els gèneres
excepte òpera. Té més de dos cents lieder, molta música per a piano entre la
qual citarem les sonates, balades, intermezzos i rapsòdies a més de les
Variacions i fuga sobre un tema de Händel, dos magnífics concerts per a 
piano i orquestra a més d'un concert per a violí i orquestra i un doble 
concert per a violí, violoncel i orquestra. També va escriure abundant
música de cambra com les seves dues sonates per a clarinet i piano. De la
seva producció simfònica destaquen les quatre simfonies, les Variacions 
sobre un tema de Haydn, les Danses hongareses o l'Obertura per a un 
festival acadèmic. També va escriure cantates  com Rinaldo, Cant del 
destí, Rapsòdia per a contralt, etc. Una de les seves obres cimeres és la
impressionant cantata fúnebre Un Rèquiem alemany.

RO4 06 - Concert per a violí i orquestra: rondó final, de J. Brahms

RO4 07 - Simfonia nº 4: 1r temps, de J. Brahms

RO4 08 - Rapsòdia en sol per a piano Op.79 nº 2, de J. Brahms

RO4 09 - Dansa hongaresa nº 5, de J. Brahms

RO4 10 - Un rèquiem alemany: nº 2 Denn alles Flesich es ist wie Gras (Llavors tota la carn
                és com l'herba),  de J. Brahms


Anton Bruckner (1824-1896)
 

Anton Bruckner

Iniciat en la música de jovenet per son pare, als deu anys ja era capaç de tocar
l'orgue substituint-lo. Com a organista es va guanyar la vida els primers anys de
la seva carrera i als disset anys, durant una estada a a Linz per formar-se, va
conèixer la música religiosa de Mozart i Haydn. Als vint-i-un anys va se nomenat
per l'abat de Sank Florian adjunt de l'escola parroquial cosa que durant prop de
quaranta anys li va permetre de compondre una colla de peces de música religiosa
vocal amb acompanyament de piano. Posteriorement va seguir formant-se fins als
quaranta anys d'edat, estudiant la música de Mendelssohn i de Meyerbeer i
després la de Wagner. L'eclosió del seu geni fou tardana ja que no va ser fins
prop dels quaranta anys que va compondre les primeres obres de gran volada
com la Missa en re menor. A partir d'aleshores va escometre la composició de
les seves nou simfonies i les obres simfònico-corals com el Te Deum, tres Misses
(una d'elles ja esmentada) i diversos psalms i motets. Malgrat ser un admirat
organista a França i a Londres, capaç de fer notables improvisacions, no va
escriure cap obre notable per a aquest instrument. Les seves simfonies, de llarga
durada gràcies a estructures sòlides, tenen un so característic, compacte i massiu,
i han estat molt interpretades fins vui mateix. Ara sentirem un fragment del segon
temps de la seva Simfonia nº 6 i un altre de l'inici del Te Deum.

RO4 11 - Simfonia nº 9, 2n temps, d'A. Bruckner

RO4 12 - Te Deum, inici, d'A. Bruckner


Johann Strauss II (1825-1899)

Johann Strauss II

Fou anomenat Johan Strauss II degut a que el seu pare es deia igual i també
va ser un excel·lent compositor de valsos. Format en la música en contra de
la voluntat de son pare, que creia que la vida de músic era massa dura, va
estudiar recolzat per la mare i va rivalitzar amb son pare, cadascú amb la seva
pròpia orquestra. En morir el pare, el fill va refondre les dues orquestres i es
va dedicar a fer gires que li donaren més fama que la que havia gaudit son pare.
Va escriure una multitud de valsos, polques i dues operetes: El baró gitano i
El ratpenat.

RO4 13 - Al bell Danubi blau, vals, de J. Strauss II

RO5 14 - El ratpenat: obertura, de J. Strauss II


Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)

Piotr Ilitx Txaikovski

Als cinc anys va començar a estudiar piano amb una serventa alliberada (en
aquella època a Rússia l'esclavatge era legal) del seu pare que aviat es va
adonar de la gran sensibilitat del jove Piotr per a la música. Als deu anys va
sentir l'òpera Una vida pel tsar, de Glinka, que el va marcar per sempre,
igual que anys més tard, als setze, ho feu l'audició del Don Giovanni de
Mozart. Amb poc més de vint anys va entrar a estudiar al recentment creat
conservatori de Sant Petersburg començant a compondre les primeres obres.
Va abordar les primeres òperes i la primera simfonia.  El 1876 va conèixer
per correspondència (mai es varen arribar a conèixer personalment) a la seva
amiga, confident i mecenes Nadejda von Meck. Al llarg dels anys es varen
escriure unes 12.000 cartes fins al 1890 quan la seva protectora es va declarar
en fallida. El 1877, malgrat la seva homosexualitat, es va casar, però aquell
matrimoni va resultar nefast per a la seva vida personal, amb una separació
inevitable poc temps després (el divorci no era possible a la Rússia d'aleshores).
El músic va començar a tenir fama internacional i va intensificar els seus viatges
tan per plaer com per assistir a l'estrena de les seves obres. De la seva
producció en destaquen les simfonies, sobre tot la sisena o Patètica, les òperes,
com Les sabatetes, Iolanta, Eugene Oneguin i La dama de piques, les
cançons, els poemes simfònics i les obertures com Francesca de Rimini o la 
1812, els concerts com el Concert nº 1 per a piano i orquestra o el Concert 
per a violí i orquestra, i els ballets com El llac dels cignes, La bella dorment
i El trencanous que contenen alguns dels seus famosos valsos.

RO4 15 - Niet, tolko tot kto znal, lied, de P. I. Txaikovski

RO4 16 - Concert per a piano i orquestra nº1, 1r temps, de P. I. Txaikovski

RO4 17 - El llac dels cignes, final, de P. I. Txaikovski

RO4 18 - Simfonia nº 6 "Patètica", 1r temps, segona part, de P. I. Txaikovski