L'anomenat postromanticisme s'aplica sobre tot als compositors que
varen viure el cavi de segle del XIX al XX i que estaven influïts per la
música de Wagner. D'entre aquests compositors en destacarem tres
d'alemanys: Gustav Mahler, Hugo Wolf i Richard Strauss; dos de
russos: Alexandr Scriabin i Sergei Rakhmàninov i els veristes italians
que, malgrat certa influència wagneriana participaren molt més de la
revolució verista que havia anticipat La Traviata (1853) de Verdi. El
verisme fou el corrent literari i musical que impulsà els compositors del
canvi de segle (XIX al XX) a escriure òperes que reflectien la realitat
de la vida del seu temps. Els veristes més destacats foren Giacomo
Puccini, el menys verista, Ruggero Leoncavallo, Pietro Mascagni,
Francesco Cilea i Umberto Giordano.
Gustav Mahler (1860-1911)
Gustav Mahler |
Compositor, pianista i director d'orquestra nascut a Bohèmia (actual Txèquia,
antic Imperi austrohongarès) que es formà al seu país i a Viena. Aviat començà
a compondre però l'escàs èxit de les seves primeres composicions el varen
decantar cap a la direcció d'orquestra amb la qual obtingué un gran prestigi. A
partir d'aleshores les seves composicions es limitaren a dos gèneres: les deu
simfonies (la desena incompleta) i els cicles de lieder com Das Lied von der
Erde (El cant de la terra), Des Knaben Wunderhorn (El noi del corn de
l'abundància), Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons del company
rodamón) o Kindertotenlieder (Cançons dels nens morts). Tots aquests cicles
de cançons són amb orquestra, la formació clau d'aquest autor postromàntic
influït per Wagner i Bruckner. Sempre va tendir a la gran orquestra, àdhuc a
l'orquestra gegantina, fins al punt de requerir els immensos efectius de la
Simfonia nº 8 o "dels mil" que reuneix una orquestra de més de cent
professors, un orfeó de prop de dues centes veus i un cor infantil. Jueu de
naixement, va haver de convertir-se al catolicisme per tal de poder optar a
la direcció artística de l'òpera de Viena (que no admetia jueus). Fou sovint
atacat pels antisemites de la capital austríaca i no aconseguí cap èxit fins a
l'estrena de l'esmentada vuitena simfonia el 1910.
RO6 01 - Simfonia nº 5 (4t temps, sehr langsam), de G. Mahler
RO6 02 - Simfonia 8 (final), de G. Mahler
RO6 03 - El cant de la terra: Das Trinklied vom Jammer der Erde, de G. Mahler
Hugo Wolf (1860 -1903)
Hugo Wolf |
D'origen eslovè (aleshores Imperi austrohongarès), destacà pels seus grans
cicles de cançons (lieder) molt representatives del romanticisme tardà i
compostes amb una gran economia de recursos i una harmonia molt cromàtica
propera a la del seu admirat Wagner. Va passar la major part de la seva vida
a Viena. De la seva obra en destaquen els Llibre de cançons espanyoles i El
llibre de cançons italianes malgrat no tenir res a veure a mb la música
d'aquests països.
Richard Strauss (1864 -1949)
Richard Strauss |
Aquest músic, que no té res a veure amb la saga dels Strauss que tant varen
destacar l'opereta i el vals, fou alumne de Hans von Bülow i gran admirador
de Wagner ja que a l'edat de 25 anys va conèixer a fons l'obra wagneriana i
en va quedar profudament influït. Destacà especialment en la música simfònica
amb simfonies (sobre tot l'Alpina) i poemes simfònics com Don Joan,
Mort i transfiguració, Les divertides entramaliadures de Till Eulenspiegel,
Així parlà Zaratustra, Don Quixot i Una vida d'heroi entre d'altres. També
va escriure un gran nombre de lieder entre els quals destaquen les Quatre
cançons i les Quatre darreres cançons. També va escriure un gran nombre
d'òperes com Salomé, Elektra, El cavaller de la rosa, La dona sense ombra
o Arabella entre d'altres, la majoria amb llibrets del poeta Hugo von Hofmannsthal.
RO6 04 - Així parlà Zaratustra, poema simfònic (inici), de R. Strauss
RO6 05 - El cavaller de la rosa: trio final, de R. Strauss
Aleksandr Skriabin (1872-1915)
Aleksandr Skriabin |
Nascut en una familia aristòcrata i de mare pianista, per bé que morta ben
aviat, Skriabin es va formar amb diversos professors entre els quals Nikolai
Zverev que també fou professor de Rakhmàninov. Ben aviat demostrà un
gran talent per al piano i va compondre abundant obre per a aquest instrument
així com simfònica, inspirada en les idees de Friedrich Nietzsche. De la seva
obra per a piano destaquen un gran nombre de peces curtes com estudis,
preludis, masurques, valsos, impromptus, poemes, etc. i de les seves
obres per a orquestra, les simfonies i els poemes simfònics Poema de l'Èxtasi
i Prometeu: poema del Foc.
RO6 06 - Estudi Op.8 nº 1 per a piano, d'A. Skriabin
Sergei Rakhmàninov (1773-1943)
Sergei Rakhmàninov |
Home de gran estatura, quasi dos metres, i mans molt grans -capaces
d'abastar una tretzena al piano, es distingí ben aviat com a pianista amb
unes facultats fora de sèrie. Féu una gran carrera com a concertista amb
obres seves, de Chopin i de Liszt principalment. Va compondre música
abundant per a piano: estudis, sonates, variacions, concerts, etc. a més
de música simfònica com les tres simfonies, i tres òperes curtes, Aleko,
El cavaller gasiu i Francesca da Rimini, entre d'altres obres.
RO6 07 - Concert per a piano i orquestra nº 2, inici, de S. Rakhmàninov
Giacomo Puccini (1858-1924)
Giacomo Puccini |
Juntament amb Verdi, fou el més gran operista de l'òpera italiana del
romanticisme i un excel·lent orquestrador i creador d'atmosferes. Nascut
en una família dedicada a la música d'església, la seva primera composició,
estrenada als 21 anys, s'inserí dins d'aquesta tradició: Messa di Gloria.
Format primer amb son oncle i més tard amb Amilcare Ponchieli entre
d'altres, un bon dia va assistir a una representació de l'òpera Aida, de
Verdi, i va decidir dedicar-se a escriure òperes. Aleshores va escriure les
dues primeres, que passaren sense pena ni glòria, Le Villi i Edgar. Fou
amb la tercera, Manon Lescaut, que assolí un gran èxit que el catapultà
a la fama. Aleshores va decantar-se cap al verisme amb La Bohème,
Tosca i Madama Butterfly, aquesta estrenada sense èxit però revisada
i tornada a estrenar aleshores amb gran èxit. Va viatjar als Estats Units on
fou aclamat i on provocà l'admiració dels crítis poc acostumats a un
compositor romàntic ben vestit, polit i elegant ja que fins aleshores eren tots
desgrenyats i anaven mal girbats. L'estança als Estats Units li va inspirar la
següent òpera La fanciulla del West a la qual seguirien La rondine i Il
Trittico, conjunt de tres òperes curtes: Il tabarro, Suor Angelica i Gianni
Schicchi, aquesta darrera una farsa còmica que ha esdevingut un dels seus
títols més admirats. Morí d'un càncer de gola provocat per la seva afició al
tabac i deixà una òpera inacabada (Turandot, amb dos actes complerts i
part del tercer) que completaria el seu alumne Franco Alfano.
RO6 08 Tosca: E lucevan le stelle, de G. Puccini
RO6 09 Madama Butterfly: Un bel dì vedremo, de G. Puccini
RO6 10 Turandot: Nessun dorma, de G. Puccini
Ruggero Leoncavallo (1858-1919)
Ruggero Leoncavallo |
li va costar de compondre la seva primera òpera i l'empenta definitiva li va
venir d'haver assistit a l'enorme èxit de l'estrena de la Cavalleria rusticana,
de Pietro Mascagni, l'òpera més representativa del verisme. Aleshores
Leoncavallo es va sentir inspirat per compondre una òpera de temàtica també
verista: I Pagliacci. La seva estrena va ser un gran èxit i va seguir component
diverses òperes sense massa èxit fins que va estrenar La Bohème, l'èxit de la
qual el confirmà com un operista de categoria. Aquesta òpera, però, va veure's
desplaçada per la homònima (i sobre el mateix tema) de Puccini. Fe algunes
òperes més d'entre les quals destacà, sobre tot, Zazà.
RO6 11 - I Pagliacci: Vesti la giubba, de R. Leoncavallo
Pietro Mascagni (1863-1945)
Pietro Mascagni |
Puccini de qui fou sincer amic. També director d'orquestra, es distingí sobre tot
com a compositor d'òperes. Només amb la primera, Cavalleria rusticana,
aconseguí un èxit tant gran que a l'any següent ja es representava a mitja Europa.
A més, aquesta òpera va significar l'inici oficial del moviment verista, que volia
portar als teatres d'òpera escenes de la vida diària i "veritable" de la gent. Amés
de música per a piano i orquestral, va escriure catorze òperes més entre les quals
destaquen, sobre tot, L'amico Fritz i Iris. Malhauradament es va apuntar al
moviment feixista de Mussolini.
RO6 12 - Cavalleria rusticana: Mamma, quel vino è generoso, de P. Mascagni
Francesco Cilea (1866-1950)
Francesco Cilea |
Format a Nàpols, aviat es va posar a compondre, escrivint música per a piano
i orquestral tot i que l'èxit li vindria gràcies a l'òpera. Les primeres que va
escriure no tiengueren massa difusió però amb L'arlesiana va aconseguir un
èxit ressonant i la fama instantània. De la resta de les seves òperes la míllor i
més representada és l'Adriana Lecouvreur.
RO6 13 - L'arlesiana: Il lamento di Federico, de F. Cilea
Umberto Giordano (1867-1948)
Umberto Giordano |
Format a Nàpols, aviat començà a compondre destacant de seguida com
a operista. La seva segona òpera, Mala vita, ja fou clarament verista en
tocar el tema d'un tuberculós que fa prometença de regenerar una prostituta
si se li cura la malaltia. Però l'autèntica fama li va venir de l'òpera Andrea
Chénier, sobre la vida i mort d'aquest poeta de la Revolució Francesa. Més
tard encara féu una altra òpera d'èxit com Fedora.
RO6 14 - Andrea Chénier: La mamma morta, d'U. Giordano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada