La música del romanticisme (II)

El primer romanticisme: la transició dels classicisme al romanticisme

Trobarem aquí una sèrie de compositors que varen viure la major part de la
seva vida en la primera meitat del segle XIX. Hi podem destriar dos grups
potents, l'alemany i l'italià, a banda d'uns quants autors d'altres procedències.
Entre els alemanys s'hauria de parlar en oprimer lloc de Beethoven ja que la
seva obra, iniciada en el classicisme, va derivar vers el romanticisme, però ja
l'hem tractat fa dos capítols, en el dedicat al classicisme.

Luigi Cherubini (1760-1842)

Luigi Cherubini , pintat pel seu amic Ingres

Nascut a Itàlia, va passar a París uns cinquanta anys de la seva vida, obtenint
un gran prestigi com a compositor d'òperes. D'entre la seva producció en
destaca sobre tot Medea. També va escriure misses i dos rèquiems de força
èxit a banda d'altres peces. Fou admirat per Beethoven, Schumann i Brahms.
Encara que a les seves darreres obres hi ha un clar esperit romàntic va
començar com un clàssic.

RO2 01 - Dies irae, Rèquiem, L. Cherubini


Gaspare Spontini (1774-1851)

Gaspare Spontini

Aquest italià també passà foça anys a París on aconseguí ser admirat com
el compositor imperial (de l'imperi napoleònic) per excel·lència  gràcies a
la seva òpera La Vestale. Fonamentalment dedicat a l'òpera, entre d'altres
títols podem citar Olympie i Agnese di Hohenstaufen. La seva música,
encara que força clàssica sovint té ressonàncies clarament romàntiques.

RO2 02 - Tu, che invoco con orrore, La vestale, G. Spontini


Ferran Sor (1778-1839)

Ferran Sor

També anomenat Ferran Sors (amb essa final) aquest compositor català,
nascut a Barcelona, es va formar de petit a l'escolania de Montserrat i aviat
va destacar pel seu domini de la guitarra (va arribar a ser considerat el millor
guitarrista del món, sobre tot improvisant) i va començar a compondre a la
vegada que exercia el seu mestratge de guitarra i en deixava tot un tractat.
Va viatjar a París, Londres, Moscou, etc. estrenant òperes, ballets i moltes
peces per a guitarra amb harmonia plenament romàntiques i per tant
complicades.

RO2 03 - Gran solo, de F. Sor


Niccolò Paganini (1782-1840)

Nicolò Paganini amb son violí Guarnerius

Mandolinista i guitarrista, des de ben jovenet (7 anys) ja va tocar el violí,
intsrument que arribà a dominar de tal manera que ha estat considerat el
més gran violinista de tots els temps i el primer virtuós d'aquest instrument.
Va escriure sonates i concerts per a violí, quartets i peces per a guitarra.
La seva música de concepció clàssica pel que fa a les harmonies és
clarament romàntica pel que fa al virtuosisme que demana en l'execució.

RO2 04- Caprici nº 24, de N. Paganini


Carl Maria von Weber (1786-1826)

Carl Maria von Weber

De família de músics, malgrat no viure molts anys va fer una carrera notable
com a intèrpret cantant i pianista i com a compositor. Aviat però un accident
amb els àcids d'una impremta li va espatllar la veu i no va poder tornar a
 cantar. De les seves obres destaquen les peces per a piano (entre elles la
famosa Invitació a la dansa), la música de cambra (el Quintet per a 
clarinet, per exemple) i l'òpera, sobretot Der Freischütz (El caçador furtiu,
que en realitat és un singspiel i per tant els diàlegs són parlats) i Oberon,
que va escriure en anglès a Londres.

RO2 05 - Der Freischütz: cor dels caçadors, de C. M. v. Weber



Giacomo Meyerbeer (1791-1864)

Giacomo Meyerbeer

  
De família jueva, Jacob Liebmann Beer, va adoptar el nom italià de Giacomo
quan va ser a Itàlia on va admirar Rossini. El seu cognom el va formar unint
els cognoms de la mare i del pare (Meyer i Beer). Va viure a París bona part
de la seva vida triomfant de manera absoluta amb les seves òperes Robert le 
diable, Les Huguenots, Le prophète i L'africaine que seguiren la tradició de
l'anomenada grand opéra francesa del XIX durant el periode romàntic i
que influiria en l'òpera de Verdi. Les seves òperes, avui injustament criticades,
varen dominar el panorama operístic de la primera meitat del segle XIX amb un
únic rival important com fou l'italià Gioachino Rossini que veurem immediatament.
L'hem situat aquí per l'època en que va viure però no se'l pot consider clàssic
des de cap punt de vista.

RO2 06 - Gli ugonotti: Lieto suol de la Turena, de G. Meyerbeer


Gioacchino Rossini (1792-1868)

Gioacchino Rossini

Es va formar musicalment a la ciutat de Bolonya on aconseguí les seves
primeres estrenes d'òperes (la primera l'havia composta als 14 anys!).
Aviat va ser reconegut com un importantíssim compositor que estava
renovant el llenguatge operístic en eliminar els llargs recitatius i crear els
anomenats pezzi chiusi o unitats operístiques formades per quatre parts,
una orquestral, una vocal lírica seguida d'una altra dramàtica i rematades
per una cabaletta exaltada i virtuosística. Entre les seves òperes destaquen:
Tancredi, Il turco in Italia, Il barbiere di Siviglia, Otello, La 
cenerentola, Semiramide, Il viaggio a Reims i Guglielmo Tell. Poc
abans de complir els quaranta anys va deixar de compondre i es va dedicar
a fruir de la seva immensa fortuna guanyada com a compositor d'òpera i de
la vida, el menjar i el joc dels escacs, interrompent només la inactivitat per
a compondre algunes peces de música religiosa com el Stabat Mater i la
Petite Messe Solennelle. La seva música, tot i tenir clars aspectes romàntics
també conserva clares arrels clàssiques.

RO2 07 - Il barbero di Siviglia: Largo al factotum, de G. Rossini
 
RO2 08 - Gullem Tell: obertura (2a part), de G. Rossini


Gaetano Donizetti (1797-1848)  

     Gaetano Donizetti         

Donizetti fou compositor de música religiosa, de cambra i simfònica malgrat
que fou l'òpera el gènere que li donà la fama i els èxits més grans. D'entre
les setanta òperes que va compondre destacarem Anna Bolena, Lucia di 
Lammermoor, L'elisir d'amore, Lucrezia Borgia, Maria Stuarda,
Roberto Devereux, Poliuto, La fille du régiment, La favorita i Don 
Pasquale. Va ser, juntament amb Bellini -que veurem a continuació- el
màxim representant de l'anomenat bel canto, una manera de compondre
que mirava d'explotar totes les possibilitats de la veu, incloses les més
virtuosístiques, per tal de mostrar la bellesa de les veus. Igual que Bellini,
la seva música es mou a cavall entre els classicisme i el romanticisme.

RO2 09 - Lucia di Lammermoor: Tu che a Dio spiegasti l'ali, de G. Donizetti


Vincenzo Bellini (1801-1835)

Vincenzo Bellini

Bellini fou un nen prodigi que si bé s'inicià en la música religiosa, la de
cambra i la simfònica, aviat destacà com a compositor d'òperes tot i
que va morir molt jove. Entre les seves òperes destacarem Il pirata,
La sonnambula, Norma, I puritani i I Capuleti e i Montecchi.
Juntament amb Gaetano Donizetti, fou el més destacat representant
del bel canto (vegeu Donizetti) i la seva obra oscil·là entre el
classicisme i el romanticisme.

RO2 10 - Norma: Casta diva, de V. Bellini


Franz Schubert (1797-1828)

Franz Schubert

Aquest prolífic compositor alemany, malgrat la seva mort prematura,
de ben petit ja va mostrar un especial predisposició per a la música
que aviat el portaria a formar-se amb mestres competents. Des de ben
jove va ser molt aficionat a la poesia, llegint alguns dels clàssics en
alemany com Goethte, Heine, Rellstab, etc. Aquesta afició a la poesia
el va dur a musicar-ne moltes, més de 600, que l'erigirien en el mestre
indiscutible del lied. Excel·lent pianista, deixà també nombroses sonates
per a piano, Impromptus i Moments musicals, a banda de misses,
òperes i nou simfonies entre les quals la nº 8 o Inacabada. La seva
música, tot i les arrels clàssiques, es pot considerar fonamentalment
romàntica.

RO2 11 - Lied: Gretchen am Spinnrade, de F. Schubert

RO2 12 - Impromptu Op. 90 nº 3, de F. Scubert

RO2 13 - Simfonia nº 8 "Incompleta", primer temps, de F. Schubert